La Porxada

Quan penso en Granollers, la primera cosa que se'm passa pel cap és la Porxada. Des de ben petit que la conec, sempre quan passejava amb els meus pares per la ciutat ens hi apropaven i la veiem allà, enmig de la plaça. La veia tan alta i tan  enorme, sempre envoltada de gent que  li feia fotografies, la contemplava o només estava al seu costat. Una tarda, quan vaig passar pel seu davant, em va picar la curiositat: volia saber més d'aquest important monument de la nostra ciutat, així que me'n vaig anar a la biblioteca i vaig  començar a investigar sobre la seva història i les seves vivències al llarg dels anys que van marcar aquesta ciutat abans que jo nasqués.

La Porxada tenia una gran història, fins convertir-se en el monument més representatiu de la ciutat. També vaig  recordar que quan era petit, de vegades, cansat de caminar, m'asseia sobre una pedra que hi ha al seu costat,així que em vaig preguntar què carai feia aquesta pedra a prop d'un edifici tan emblemàtic com la Porxada. La curiositat em va envair per segona vegada. En tenia tanta, que li vaig haver de preguntar a la meva mare. Ella em va somriure i em va explicar una llegenda  sobre aquella pedra, que per cert tenia un nom, la Pedra de l'Encant. La seva llegenda em va sorprendre tant que cada vegada que passo pel seu davant me'n recordo d'ella.

Com m'agrada la Porxada, de vegades penso en la quantitat de gent que haurà passat pel seu davant i en els moments històrics que  ha sobreviscut. Passaran els anys i la gent canviarà, però la Porxada sempre estarà allà, enmig de la plaça, al costat de la Pedra de l'Encant.